A Espanya,
una de cada
tres persones
joves és pobra
La situació de les persones joves a escala mundial és alarmantment precària. Cada dia hem d’afrontar situacions de violència, discriminació social i institucional, precarietat laboral i dificultat d’accés a l’habitatge. Som víctimes de sistemes educatius fallits, les polítiques de protecció social són insuficients i això sovint ens obliga a dur a terme migracions forçades.
Més de 100 milions de joves viuen en extrema pobresa arreu del món. A Espanya, una de cada tres persones joves és pobra, i és el país de la UE on més ha augmentat la pobresa juvenil des del 2007.
Millenials i Generació Z són les generacions que pitjors perspectives econòmiques tenen dels últims 60 anys
Les persones entre 16 i 29 anys hem crescut en un context marcat per la incertesa i la vulnerabilitat, una condició que ens dificulta construir un projecte de vida estable.
➔ Patim precarietat laboral provocada per la no desitjada temporalitat i parcialitat del mercat espanyol.
➔ Experimentem dificultats en l’accés a l’habitatge, per culpa d’un mercat que l’entén com a mercaderia i no com a dret.
➔ Ens formem en un sistema educatiu que ha perdut la funció d’ascensor social i que carrega amb altes taxes d’abandonament prematur dels estudis.
La situació dels joves en els últims anys
No ens podem emancipar
Les persones joves tenen 3 vegades més contractes temporals que la població adulta
Un 38% dels menors de 24 anys vol treballar, però no troba feina
La taxa d’emancipació
juvenil és del 21%
Totes aquestes barreres impacten negativament en la nostra trajectòria vital i el nostre estat emocional. I aquesta situació s’agreuja especialment en el cas de joves LGTBIQ+, amb diversitat funcional, racialitzades, migrades i de classe socioeconòmica empobrida.
Ens conformarem o farem alguna cosa?
HO TENIM CLAR
L’Ariadna té clara la seva vocació, però reconeix que el seu futur és incert
La Josefina necessita renovar els seus papers de residència i no pot permetre’s la desocupació
Per a l’Albi, patir discriminació institucional ha estat una de les pitjors experiències de la seva vida
Amb 18 anys, el David va deixar el seu poble natal per buscar noves oportunitats
El Pau creu que encara falta feina perquè les universitats siguin realment accessibles per a les persones amb discapacitat
Coneix les
propostes de les
entitats
juvenils
Et sona?